- Consells de seguretat
L'esport de l'esquí pot resultar molt més agradable seguint simplement certes normes de seguretat.
És convenient:
1 - Utilitzar sempre fixacions de marca, amb el fre.
2 - Demanar ajut als empleats dels remuntadors mecànics si el seu funcionament és desconegut.
3 - No esquiar mai tot sol.
4 - Esquiar sempre controlant la velocitat.
5 - Cedir el pas si entrem des d'un costat de la pista o abans de continuar esquiant després d'una aturada.
6 - Quan les condicions de visibilitat no són bones, descendir amb precaució.
7 - Respectar en tot moments la senyalització i l'abalisament de les pistes i no descendir mai per una pista o un itinerari tancats

- Senyals indicatius de les pistes

 Molt fàcil: El pendent longitudinal o transversal, no serà superior al 15% a cap tram del recorregut.
 Fàcil: El pendent longitudinal o transversal, no serà superior al 25% a cap tram del recorregut.
 Difícil: El pendent longitudinal o transversal, no serà superior al 40% a cap tram del recorregut.
 Molt difícil: Pistes amb pendents superiors al 40%.

L'ESQUÍ NÒRDIC

L’esquí nòrdic està considerat com un dels esports més complets:

el cos treballa harmònicament sense tensions i al ritme desitjat, la qual

 cosa el posiciona com un esport aeròbic i adequat per a totes les edats.

La finalitat de l’esquí nòrdic és lliscar al màxim sobre la neu realitzant el mínim d’esforç, és per això que es practica en relleus suaus i pendents poc pronunciats.

Les estacions d'esquí nòrdic català ofereixen apart dels circuits per a realitzar esquí nòrdic, itineraris senyalitzats i preparats per passejar amb raquetes i gaudir de la bellesa que envolta les estacions.

Modalitats :

Clàssic: és la més senzilla d’aprendre ja que els gestos bàsics procedeixen del moviment de caminar al qual cal afegir un lliscament i una força de braços a través dels bastons. Les màquines que preparen les pistes marquen una traça a la neu i els esquís s’encarrilen dins la traça i així no s’entrecreuen i es manté l’equilibri amb més facilitat.

Patinador: hi ha un impuls divergent respecte a la direcció del desplaçament. La successió d’impulsos a dreta i esquerra permet l’avanç del esquiador sense necessitat de cap sistema de retenció.

Es practica sobre una pista ampla i amb neu compactada i s’aconsegueix major velocitat que en el clàssic.

L'esquí Alpí

L'Esquí alpí (o esquí de descens) és una modalitat d'esquí, que consisteix en lliscar sobre pendents coberts de neu amb esquís llargs i estrets subjectats a cada peu.

L'esquí alpí va evolucionar de l'esquí de fons quan les infraestructures dels remuntadors va construir-se a les estacions de muntanya per remuntar als esquiadors fins al capdemunt de les pistes, permetent gaudir diverses vegades del descens de pistes que d'una altra manera seria massa cansat de pujar. Així doncs, l'esport és popular allà on la combinació de neu, pistes d'esquí i suficient infraestructura turística pot ser construïda, és a dir, parts d'Europa, Amèrica del Nord i Japó.

La principal dificultat tècnica a la que s'han d'enfrontar els esquiadors és simplement com controlar la direcció i velocitat del seu descens. Normalment, els principiants fan servir la tècnica de la falca, per girar i parar, enfocant un o tots dos esquís cap a l'interior però els esquiadors més avançats fan servir mètodes més difícils però també més elegants i ràpids. A mesura que els esquiadors tenen més confiança, s'enfronten a pistes més llargues, amb més pendent i més desiguals a velocitats més altes.

Esquís alpins

Són els esquís llargs i estrets que els esquiadors se subjecten als peus per practicar l'esquí. Aquest té el patí més estret que l'espàtula i la cua, els cantells esmolats i la sola llisa.

Història de l'esquí

Els primers indicis de l'existència de l'esquí es remunten l'any 2500 a. de C. El primer d'ells és un gravat en pedra de feldspat que va ser descobert a l'illa de Rodódy (Noruega) en el qual s'aprecia un caçador amb esquís, però també existeixen altres com una imatge d'un caçador entre rens a Rússia. El primer text escrit en el qual s'esmenta aquesta activitat es troba 3000 anys després, en ell, l'historiador bizantí Procopius, descriu una carrera sobre la neu. Per altra banda a Xina també hi ha testimoniatges escrits que conten que els pobles nòrdics caçaven sobre cavalls de fusta que duien als peus. L'esquí va néixer a causa de la complicació per a desplaçar-se, comerciar, lluitar o caçar en les zones on la neu pot acumular-se mesos seguits sense fondre's. En el Holmenkollen Ski Museum o en el Nozawa Ski Museum es troben alguns dels primers esquís i les diferents grandàries que tenien, sobrepassant alguns els 3 metres de longitud.

L'esquí és va popularitzar i va créixer prop de 1900. Pels europeus, après dels seus veïns noruecs, servia sobretot per gaudir. L'esport va continuar utilitzant l'equip nòrdic durant molt de temps. Això es pot veure a les il·lustracions dels primers jocs olímpics d'hivern. La inauguració va ser el 1924 a Chamonix, França. Només hi va haver cinc esports.